Enllaç revista religiosa

http://www.calameo.com/read/000711639ce03a4f50f4c

Entrevista a Teresa Forcades

Aquesta entrrevista que vam mirar a classe va molt relacionada amb la pel·lícula de "El jardinero fiel". Teresa Forcades ens explica que moltes companyies farmacèutiques admeten que han tingut irregularitats ètiques a l'hora de la fabricació de certs medicaments. Per elles és molt normal anteposar els diners a la guaricia dels malalts. Teresa Forcades està molt ficada en tot aquest món i ha escrit llibres sobre la qüestió.

Teresa Forcades

El jardinero fiel

Duran el sogon trimestre vam mirar una segona pel·lícula, "El jardinero fiel". Es tracta d’una pel·lícula en perill d’extinció, d’un d’aquells films que no només tenen la funció d’entretenir a l’espectador, sinó que a més a més amaguen un missatge al seu interior, un contingut moralitzant que fa pensar seriosament en les injustícies que assolen el nostre planeta dia rere dia sense que ni tan sols ens n’assabentem. 

Fotograma de la pel·lícula El jardinero fiel

La vertadera essència d’aquesta pel·lícula no roman en la història d’amor de la Tessa i en Justin, sinó en el desgraciat descobriment que aquest últim realitza arrel de la mort de la seva dona, que mostra l’obscur i profund univers de la poderosa maquinària farmacèutica.

La pel·lícula acusa a governs i empreses com a responsables de la mort de milions d'éssers humans al Tercer Món, i mostra també com les organitzacions humanitàries que intenten lluitar contra la corrupció global són sotmeses a vexacions policials, precisament no a països del Tercer Món, sinó davant els nassos de la mateixa Alemanya.

Una frase que apareix al film reflecteix, a més, la falta de sensibilitat d’aquesta fictícia indústria farmacèutica, a la que només li importa guanyar diners i obtenir beneficis sense tenir en compte l’extermini de milers de vides innocents. La frase és la següent: “No matamos a gente que no hubiera muerto de todas formas”. Com si la vida d’aquella gent no tingués cap mena d’ importància.

Tot això, per tant, dóna raó a l’afirmació de què, en realitat, no sabem res del que passa al nostre voltant. Només som simples peons en un joc d’escacs massa complicat.

7 almas

Durant el segon trimestre una de les pel·lícules que vam veure va ser "7 almas", també protagonitzada per Will Smith i al igual que amb el treball de " En busca de la felicidad", vam contestar una serie de preguntes que ens van fer reflexionar sobre valors que la pel·lícula reflexa. Explica la traumàtica i enigmàtica història d'un home amb un secret del que intenta redimir-se a si mateix canviant dràsticament la vida de set complets desconeguts.

Gira al voltant bàsicament de dos valors fonamentals: la redempció i el sacrifici. Se sent culpable d’un tràgic accident que va patir mentre viatjava en cotxe amb la seva dona i que va acabar amb la vida de set persones, entre elles la seva dona, en tan sols set segons. A partir d’aquest esdeveniment li sorgeix la necessitat d’ajudar als altres (solidaritat), sense esperar res a canvi, per compensar el que va passar, ja que creu que d’aquesta manera podrà perdonar-se a si mateix (redempció). Això només ho podrà fer perdent la seva vida, perquè vol donar els seus òrgans i béns a set persones bones, que es mereixen continuar vivint decentment. Creu que així actua justament.

Evidentment creiem que realment s'ha de tenir molt valor per dur a terme una cosa aixi fins al final i tenir el valor de no fer-te enrere. Ben té molt clar que amb la mort de les 7 persones que va matar a sobre no podrà viure però en comptes de suicidar-se inútilment salva la vida de set persones més que ni coneix però creu que s'ho mereixen. Encara que també pensem que tothom mereix una segona oportunitat per seguir endavant i intentar tornar a trobar la felicitat.

Fotograma de la pel·lícula 7 almas

En busca de la felicidad

Després de veure la pel·lícula protagonitzada per Will Smith, "En busca de la felicidad", vam respondre un seguit de preguntes que ens feien reflexionar sobre el missatge que aquesta pel·lícula preten transmetre, i arribar vam a una conclusió: el que alguna cosa vol, alguna cosa li costa. El que volem dir amb això és que qualsevol que s'esforci i posi voluntat pot assolir grans metes malgrat les dificultats, com el protagonista de la pel·lícula ens demostra. A en Chris se li ve tot avall, la seva dona l'abandona, té greus problemes econòmics però malgrat tot ell continua lluitant per el seu somni encara que ningú creu que se'n surti perquè té una actitud esperancedora i emprenedora, i és aquesta actitud la que el treu de la misèria, l'ajuda a aconseguir el que sempre havia volgut fer i es converteix en un dels homes més rics.

Tot i que l'esforç és un punt important, la sort també ens ha de somriure i està del nostre costat en certs moments per assolir objectius. Però si que és veritat que el fet de no conseguir-ho no treu el mèrit d'haver-ho intentat seguint els propis ideals de cadascú i en conseqüència haver millorat com a persona. Potser aquest pas endavant ens permetrà rectificar l'error comès i tornar-ho a intentar de nou.

Fotograma de la pel·lícula En busca de la felicidad